El capbussador reprèn el tema de l’aigua i la seva mutabilitat. L’aigua és una substància omnipresent en gairebé tots els llibres anteriors del poeta. Martínez Pinyol torna a acostar-se als temes de la memòria i de l’oblit, del somni i la mirada. El llibre explora, en poemes en prosa i en vers, un possible paral·lelisme entre la manera de nadar en la mar i la feina de fluir que ha de fer l’escriptor en la creació del poema. Els versos es despleguen al voltant d’una imatge nuclear: un jove intrèpid es tira de cap a la mar des d’unes altes columnes. Aquest és el motiu figuratiu pintat al fresc en la llosa de cobertura d’una tomba grega descoberta al sud d’Itàlia, a Paestum (La tomba del Capbussador). El pintor, com si fos un fotògraf modern, va aconseguir congelar l’instant decisiu i l’eternitat del salt. El poeta, fent un símil, troba escaient l’acció intrèpida del capbussador, la valentia i l’atreviment que demostra, ens convenen per poder afrontar els reptes, ens cal molt de coratge per avançar pel temps que travessa l’amor, pel temps que travessa l’existència i ens prepara per desafiar la mort.
