La crònica de la investigació periodística de l’escàndol de pederàstia en escoles religioses més importantd’Espanya. Amb cada nou testimoni, amb cada nova denúncia, amb cada nou adult que s’atrevia a revelar elseu secret d’infància i acusar un dels seus professors, la dimensió del cas Maristes sobrepassava qualsevol precedent. L’autor, i els seus companys d’El Periódico de Catalunya, es van veure involucrats en un entramat de pederàstia silenciada, que es va destapar gràcies a un pare que va aixecar la veu i va furgar en els indicis delictius d’un dels professors, i que va acabar amb dotze docents denunciats per alumnes escolaritzats durant les dècades de 1970, 1980, 1990 i 2000. Una realitat esfereïdora, una potent reflexió sobrel’ofici i els límits del periodisme. «Ningú no estava preparat per descobrir que en Benítez no era l’únicpederasta que havia passat pel col·legi de Sants-lesCorts. Igual que seguir una formiga que carrega unaengruna de pa condueix fins al formiguer, així mateix, seguir el rastre dels abusos sexuals del professorde gimnàstica va conduir a ventilar els secrets que amagaven alguns dels seus col·legues. En Benítez, el darrer cap per lligar que el 2011 continuava fent al seu despatx —aïllat del pas del temps— el mateix que d’altres havien fet quan no calia amagar-se tant, va acabar per destapar-ho tot. Hi havia cas Benítez. Peròera tan sols el primer capítol del cas Maristes.»