Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. I després, quatre anys, en vaig veure un atre. El primer fantasma era amable, fins i tot feia bona olor. De nards. Era l’esperit de Beatriz Obregón gràcies a ella vaig trovar les Llàgrimes de Shiva, un collaret extraordinari que havia estat perdut durant setanta anys. El segon fantasma va ser molt menys amable. Feia por i, sens dubte, no feia olor de nards precisament. Vaig tindre una topada desagradable amb ell a la Mansió Kraken, poc després de sentir a parlar per primera vegada d’El Cercle Escarlata, una obscura i sinistra secta tan antiga com el temps. Això va pasar l’estiu de 1973, quatre anys després de la meua estada a Villa Candelaria, la casa del soncles i de les cosines, els Obregón. AIXÍ COMENÇA LA CONTINUACIÓ DE LES LLÀGRIMES DE SHIVA. T’APASSIONARÀ.
