En els poemes d’El cos de l’ombra hi conviuen unes enormes dosis de realisme, d’autoconsciència dels confins, de l’edat, de les xacres, dels falsos remeis i dels que permeten anar passant, tota aquesta inevitable parafernàlia, amb una actitud vitalista, esforçada, aigua amunt”. (Xavier Bru de Sala, al pròleg del llibre).
