El cristianisme hedonista (Contrahistòria de la filosofia, 2)

Simó. Basilides. Valentí. Carpòcrates. Epífanes. Cerint. Marc. Nicolau. Amaury de Bène. Cornelisz d'Anvers. Bentivenga de Gubbio. Walter d'Holanda. Joan de Brno. Heilwige de Bratislava. Willem van Hildervissem. Eloi de Pruynstinck. Lorenzo Valla. Marsili Ficino. Erasme. Michel de Montaigne. Marie de Gournay. Els que escriuen la historiografia oficial són els vencedors d'un combat que oposa tenaçment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel·lectual per vint segles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva línia i han fet desaparèixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D'aquí ve que s'hagin amagat els cínics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agnòstics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums, els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionisíacs, els nietzcheans d'esquerra i altres rebels o rebotits. Aquesta Contrahistòria -que constarà de sis volums- explica l'aventura dels vençuts, de la seva saviesa feliç, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bé. De viure millor.