El marcel·linisme a les Terres de l’Ebre (1914-1939)

L’any 1931, amb l’arribada de la República, el ministre d’Instrucció Pública Marcel·lí Domingo impulsà decididament la creació d’escoles en un país amb grans índexs d’analfabetisme. A més a més, els seus seguidors obtingueren grans quotes de poder amb les alcaldies més importants de les Terres de l’Ebre, la presidència de la Diputació de Tarragona amb la Comissaria Delegada de la Generalitat i el Govern Civil de la província. Però, en unes comarques on el caciquisme dinàstic havia arrelat com en poques contrades catalanes, com ho aconseguiren? Aquest llibre explica com es configurà el republicanisme marcel·linista en un medi totalment advers fins a esdevenir força hegemònica. I, alhora, també elements clau per entendre la història contemporània d’aquestes terres. Entre els més importans, el procés de construcció d’una cultura política democràtica o, mitjançant un relat mític i pseudoreligiós, la transició de la política de notables i de quadres a la de masses, on l’innovador marcel·linisme fou una de les primeres estructures d’aquestes característiques apareguda a tot Catalunya.