Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. És un dels símbols que en defineixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest segon volum d'El modernisme perdut es recupera la memòria d'aquests elements destruïts a l'Eixample de Barcelona, un nou sector, entre el centre històric de la ciutat i els antics municipis del pla de Barcelona, urbanitzat de manera gairebé paral·lela a l'eclosió del modernisme i on es van bastir bona part de les obres mestres del moviment. Es rescaten aquí de l'oblit un centenar d'edificis i establiments, repartits pels dos eixos principals del districte, el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, i pels barris que s'estenen a banda i banda d'aquests, per la dreta i l'esquerra de L'Eixample.
