¿Te gustaría subscribirte a la revista El Món d'Ahir? No te pierdas ningún número. Subscríbete aquí! Potser la nit no és la meitat de la història potser sota la llum del dia passen més coses i més importants. Però que diferent seria l’experiència humana sense aquestes hores de recolliment diari, de foscor o d’ombres inquietants, de silencis i de murmuris, de clandestinitat i de conxorxa, de son i de malsons... Entendre la història sense la nit és un exercici impossible. Els homes viuen, interactuen, lluiten i progressen sota la llum del dia però ignorar la nit en la història seria com intentar ignorar la meitat de l’ànima humana la que s’amaga, la que es refugia, la que maquina, la que s’extasia o embogeix. La nit és amenaçadora però també és un refugi. És on més clares apareixen certes veritats, on els pensaments flueixen sense distracció i on les voluntats s’expressen, potser, de forma més descarnada. Al llarg dels segles, la nit ha acollit somnis i idil·lis, conxorxes i revoltes. Les ments més agudes i les més perverses han tret profit de la foscor. I la humanitat ha triat el mantell nocturn per mostrar la seva cara més amagada i, potser per això, més sincera. Les criatures nocturnes —els animals més enigmàtics, els somnis pertorbadors— han alimentat la imaginació dels homes i les dones, a través del son però també de l’observació de la cúpula celeste, on totes les civilitzacions han buscat resposta als grans misteris que amaga la vida. Per tot plegat, la nit és un element fundacional de l’aventura humana i, per tant, també de la història.
