Dius mare el món és senzill davant l’olla. Hi ha l’aigua, per exemple. Arreu, o sota la sorra. Orificis crus que s’obren i es tanquen amb breus foc i gel que ens semblen gegants. Bernats pescaires, talps, teixons morruts, simis petits, llegums i esparregueres, llavis de pedra on el vent és senzill. La dona que talla mongeta tendra i la que es mor. Un pa al forn. Com de pedra. La nena que jugava amb el cabrit, la dona que s’ha bullit amb la vida i la que es mor, tendre el rostre i la nit. El món és senzill. Un llavi de pedra.
