El poble de Guardamar presenta un especial interès per la seva posició geogràfica especial: és el punt més meridional del nostre domini lingüístic, i està situat a la vora (i envoltat) de pobles castellanoparlants, i sembla ser el darrer testimoni de la presència del valencià a l’Horta d’Oriola. El parlar de Guardamar és clarament un parlar valencià de frontera i això es palesa en l’adopció d’un bon grapat de formes de la llengua veïna. Aquest treball s’arrodoneix amb una replega de textos orals transcrits, que reflecteixen no només una modalitat lingüística específica, sinó també molts aspectes etnològics col·laterals.
