L'obra resulta una expressió molt íntima d'un escriptor que s'atreveix a donar consells, el millor dels quals és escriure des de casa, tancat, a mode de pianista a dins d'un armari, com a metàfora de la creació literària. Mitjançant un diàleg entre un tu i un jo, un nosaltres hi sura ple de felicitat, on crepiten el passat, el pas del temps, l'amor i l'estima de la gent.
