Una immersió atrevida i desacomplexada en una Barcelona que ens fa por de mirar als ulls. “Una part del barri [del Raval] és per a tots els públics i l’altra està per domesticar. La línia divisòria és al carrer Hospital, on l’exotisme mastegat per als turistes dona pas a l’exotisme de broc gros i la decadència urbanística. A la part baixa les escombraries són més abundants, el soroll al carrer té més urgència, les túniques dels homes són més llargues i els marrecs més desimbolts. La part baixa és el cor del Raval, n’és la capa mare, l’espai que va transitar Vázquez Montalbán i el paupèrrim Jean Genet i els seus amants del port, homes tèrbols, foscos, desmanegats i masculins. Els barcelonins sabem que hi corre la droga, el xivarri, la brutícia, l’assetjament de baixa o d’alta intensitat, l’insomni”. Júlia Bacardit, que ha estat la nostra corresponsal al barri, ens descobreix una Barcelona que tenim a tocar i que ens fa por de mirar als ulls.
