Tenim al davant milers de futurs possibles. Quin es farà realitat? Natasha: Soc una noia que creu en la ciència i en els fets demostrables. No en el destí. De fet, no soc la mena de noia que coneix un noi al carrer i se n’enamora perdudament. I encara menys quan la meva família serà deportada a Jamaica d’aquí a dotze hores... Daniel: Sempre he sigut el bon fill, un bon estudiant, a l’altura de les expectatives dels meus pares. Mai el poeta. Ni el somiador. Però quan la veig, m’oblido de tot. La Natasha em fa pensar que el destí ens reserva coses extraordinàries...
