Teniu a les mans una nova fita en la celebrada trajectòria poètica de Feliu Formosa. ''El temps sofert'' conté dos llibres: el fulgor poètic de ''Sovint el somni'' i la recomposició existencial dels ''Haikus de convalescència''. D'una banda, una vintena de poemes lluminosos que són una festa de la imaginació literària i, de l'altra, una ''suite'' de trenta-cinc haikus magistrals, amb el relat d'un conflicte moral carregat d'humanitat. Així, ''El temps sofert'' esdevé, alhora, un sol llibre sobre la vida i sobre la capacitat ?o sobre la necessitat ineludible? de resistir. L'adjectiu 'sofert' autoritza dues hipòtesis, però sobretot posa al damunt de la taula la tercera opció: fer indissociables l'''haver sofert'' i el ''ser sofert''. És la moral del coratge, però no la del coratge cec, sinó la de la valentia de qui gosa combatre per reconstruir ?sense autoenganys? una enteresa fràgil. Valentia, i bellesa.
