Gabriel de Avilés i Fierro, nascut a Vic el 1735, ha estat un personatge del qual no hi havia fins ara cap estudi o biografia que parlés ni de la seva trajectòria personal ni de la seva gestió política, desenvolupada durant els anys anteriors a la independència americana. Tanmateix, a través de la vida d'aquest oficial de l'exèrcit borbònic que va arribar a ser, primer, virrei del Río de la Plata, i després virrei del Perú, es pot conèixer un període apassionant de la història del continent americà. En efecte, entre altres coses, Avilés va viure les revoltes indígenes de Tupac Amaru, les tensions entre els criolls i els espanyols i la progressiva pèrdua del control polític per part de l'administració reial. L'acció de govern de Gabriel de Avilés representa el darrer esforç polític de la monarquia espanyola per mantenir el seu domini damunt els territoris americans. I justament la seva mort a Valparaíso, el 1810, va coincidir amb el començament de l'etapa de les guerres d'independència d'Amèrica.
