«El bosc, com a sinècdoque de la natura, àmplia, inabastable i a voltes inquietant, recorre el poemari El vol de les ombres, n'és l'eix vertebrador i esdevé el correlat objectiu del curs de la vida a través d'una subtil introspecció conceptual i sensitiva en el món dels records i en les vivències d'un present estimulador de reconeixement del propi jo. L'aspecte estilístic és tractat amb molta cura al poemari de Lluís Bosch. Fons i forma mantenen una exquisida harmonia. El poema flueix i llisca suaument gràcies a la pulcritud tant en la sil·labació com en l'aliança entre semàntica i sonoritat. Els poemes d'El vol de les ombres aguditzen la ment i els sentits i sempre van més enllà del que diuen les paraules.» Del pròleg d'ANNA M. VELAZ
