Als afores d'un poble fronterer d'Hongria un nen d'onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d'un passat del qual no es pot parlar. Ell s'evadeix de l'ambient opressiu que l'envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l'infant reconstrueix la història d'aquesta família i la de l'Hongria de mitjan segle XX, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags. Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats ens una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se'ls nega fins i tot la dignitat.
