«D’allà no me’n vaig emportar res de bo. Només un trauma etern que no me’l treurà ningú, un pòsit negatiuque et queda per sempre.» Una investigació esfereïdora que destapa uns fets ocults i silenciats durant dècades: els abusos sexuals, els maltractaments físics ipsíquics, l’explotació laboral i les pràctiques mèdiques dubtoses que van patir milers de nens als internats religiosos i de l’Estat durant el franquisme i fins ben entrada la democràcia. Un exercici de periodisme de primer ordre, que dóna veu a víctimes i testimonis i denuncia amb noms i cognoms la suposada superioritat moral al servei de les més baixes passions. Montse Armengou i Ricard Belis, amb l’orgull del periodisme compromès com a bandera, volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions ifacilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada. «Em costa confiar en la gent que m’aprecia i no sédeixar-me estimar. Suposo que em vaig construir unacuirassa per sobreviure en aquell món. Allà nosaltresno érem res, la morralla de la societat: fills del pecat, pares a la presó, nens abandonats... Ningú responia per nosaltres i els nostres destins els marcavaamb impunitat total un sistema feixista tocat per lamà de Déu.»