La maldat que simbolitzava el llop en les versions originals dels contes clàssics ha perviscut fins als nostres dies. Els llops continuen sent un perill malgrat que ara rebin altres noms, malgrat que ara s'ocultin a l'escola, al carrer o en la pròpia família, malgrat que ja no visquin als boscos. Els set relats d'aquest llibre, narrats en primera persona, volen donar veu a tots aquells nens que callen quan un llop els ataca, que no diuen res perquè creuen que és normal , que s'amaguen perquè els avergonyeix la idea que algú pugui descobrir el seu malson. Deia Tolstoi que totes les famílies felices s'assemblen, però cada família infeliç ho és a la seva manera . Ningú no sap què s'amaga rere una porta tancada.
