Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetua l'atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procés de creació del món, i alhora actua com un laboratori experimental on es reprodueix l'assaig erràtic de les primeres clarors. A partir de l'esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines, prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudes pel desig, la recança o la por. Si per a entendre l'ordre de l'univers creat són necessàries les lleis de la física i les matemàtiques, per a explicar-ne el caos hom recorre a la poesia. Sí: la poesia ha de subvertir l'ordre inicial de l'univers, però també ha d'actuar com una brúixola que ens marqui els punts d'interacció amb la part invisible del món, i ens ha de proveir del fil i l'agulla adequats per a sargir, quan sigui necessari, els estrips de l'ànima. El jurat format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay. destaca que «Els planells magnètics combina, amb un equilibri lloable, el llenguatge líric i els jocs visuals dosificats. Es tracta d'una obra coherent, pensada com un tot, que explora els límits de la tipografia des d'una visió psicogeogràfica del món. [...]. El jurat ha valorat especialment el treball gràfic i que es desplega al llarg del text. Alhora, és destacable el minuciós treball que l'autor ha dut a terme amb el llenguatge. [...] Com a colofó, la presència d'elements matemàtics eleva la dimensió del text, assolint una singularitat i una qualitat més que destacables».