Els temps śltims és un recull de poemes on es plantegen preguntes sobre les formes d'explicar el final, sobre la representació i l'autorepresentació, sobre elsmites i les estratčgies narratives que donen sentita la caducitat de la prņpia existčncia. Prenen especial importąncia la memņria, l'oralitat o el gest, quemiren de fer front a la dificultat o a la impossibilitat de concebre una linealitat en la histņria. Davantd'una idea de progrés que ha fet fallida, roman la ironia, la meravella que es gesta en l'error de cąlculo el desig atąvic de romandre, malgrat tot.
