Èol o la vida al vent és la història de tres naixements d’un mateix individu: el biològic, marcat pel calendari, l’imposat, ordenat pel món i les seves circumstàncies, i l’emocional, sortit en el mateix moment en què hom decideix i prova de ser lliure. Ens trobem en un viatge que reflexiona sobre la condició humana, la relació amb l’entorn, les pors, els desitjos, les renúncies i l’amor. Des d’una prosa senzilla i aparentment amable, l’autor desafia amb sarcasme les normes establertes, els patrons caducs i es revolta des de dins. Es desprèn de les cadenes que li impedien avançar. Des d’un punt de vista dramàtic, Fàbregas erigeix la Natura en protagonista. La fa parlar, la fa sentir i la fa plorar. La mitologia, la literatura,el pensament i la música vetllen Èol en aquest camí iniciàtic. El relat s’estructura a partir de confessions i reflexions que estan a l’ordre del dia: comportaments socials, educació, convivència i sexualitat.
