Quatre dones s'aferren a l'amistat davant els embats de la vida i del temps. Quan la Mar confessa a la seva millor amiga que té un amant, encara no pot saber com això l'afectarà a ella i a la seva relació amb les ''amigues de tota la vida'' d'una ciutat on tanta gent es coneix i comparteix rutines i relacions. Al voltant d'aquesta amistat femenina, la novel·la dibuixa un retrat transparent i profund d'unes dones que arriben a la seixantena amb lucidesa, amb humor i amb unes ganes tremendes de viure i d'estimar, cosa que els permet afrontar els desenganys i les pèrdues. Estaria molt bé explora amb una naturalitat molt poc corrent la manera com els afectes es converteixen en una forma de resistència davant els embats de la vida. És una història sobre el pas del temps, la intimitat i l'amor en totes les seves imperfeccions, narrada amb molt de sentit i amb molta veritat, escrita d'una manera que atrapa els lectors i llisca fins al final amb una gran espontaneïtat.
