Aquest llibre posa al descobert els viaranys de l'acció política d'Estat Català sota el franquisme, des del 1939 fins al 1968, quan l'independentisme inicià una nova dinàmica impulsada per una generació de joves militants d'organitzacions com el FAC o el PSAN. Ens explica, així, l'aportació de la formació fundada per Macià el 1922 dins el conjunt de l'oposició catalana al franquisme, especialment les causes per les quals durant aquesta llarga travessia de trenta anys l'organització política degana de l'independentisme català va perdre el monopoli exercit fins aleshores dins aquest espai, com també les circumstàncies per les quals fou incapaç de mantenir la posició dominant que la seva preeminència històrica semblava atorgar-li dins el camp sobiranista.
