«L’escriptor empordanès, però, que és la bèstia que ens ocupa en aquest volum de relats, és un cas apart. L’Empordà és terra de genis i d’homenots, però també de malcarats i de gilipolles, si se’m permet. L’Empordà és terra de treballadors, però també de ganduls i de senyorets. L’empordanès duu a la seva genètica el millor i el pitjor dels catalans —que no és poca cosa— i és per això que quan llegim el que escriu un empordanès podem veure-hi la brillantor fugaç de tot el que ens fa ser com som: la bogeria, la supèrbia, la displicència tan nostra, la distància amb què ens mirem la quotidianitat de viure en aquest món terrible».
