L'Enric, el protagonista d'aquesta història, pensa que primer s'ha de viure i després, escriure. Als noranta, va anar provant totes les substàncies il·legals que hi havia al mercat fins que quasi hi va deixar la pell: van ser deu anys de viure entre drogues i rocanrol -però més aviat poc sexe. A poc a poc, va aconseguir canviar el vici per la bici. Llavors, va arribar el moment de l'escriure. Molts anys més tard, la Maria -una antiga companya de l'institut- és el fil que estira tota aquesta història, el fil, doncs que relliga aquest dietari divertit, irònic i fresc, que explica la baixada als inferns de l'Enric i el seu ascens al cim del millor que ens pot passar a tots plegats: poder continuar, encara que costi, vivint la vida.