Fabra i Coromines. Amistat i cartes d?exili recull, d?una banda, un llarg retrat literari de Pompeu Fabraque Joan Coromines va escriure i publicar en Lleuresi converses d?un filòleg (1971). En aquesta semblançaliterària, Coromines ret homenatge a qui ell considerava el seu gran mestre. Admirablement ben escrit, Coromines desplega tota la seva sensibilitat literàriai humana. D?altra banda, el volum recull la relació epistolar que van mantenir els dos filòlegs, bàsicament datada en l?època de l?exili posterior a la GuerraCivil. Malgrat les dificultats del moment, Coromines,un cop estabilitzada la seva situació personal i laboral, no va abandonar mai un Fabra ja ancià. Així mateix, el llibre també recull la correspondència que vamantenir Joan Coromines amb Ferran Rahola, Vicenç Vives i Frederic Rahola amb relació al mestre Fabra i la seva obra. Fabra i Coromines. Amistat i cartes d?exili posa, doncs, en relació dos lingüistes fonamentals de la nostra llengua, no només per les seves aportacions a la llengua catalana, sinó també pel seu tarannà i compromís humà i cívic i la seva insubornable defensa de Catalunya, i es publica en el marc de l?AnyPompeu Fabra, que commemora el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la seva Gramàtica catalana (1918).