El sol s’agenolla a la brasa del cel. Després del foc vindrà la creu i les cendres que alleten la mar. Que grisa l’aigua de la tarda, que fort el silenci. Que gràvida la claror quan deixa d’existir, quanta calma amainada. Ara respiren els baladres de la nit, sents la metzina de la fosca? Dorm, que t’abraci el balanceig de la posidònia morta. És l’última sal.
