«Res em fa il·lusió. Quan em parlen de la felicitat, la cursileria de laparaula em fa rebentar de riure. L’ideal consisteix en fer-se totes lesil·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però¿què hi voleu fer?».El projecte inicial de l’obra completa de Pla per a Edicions Destinocomprenia, en principi, dos volums de Notes disperses si el primer vaaparèixer el 1969, del segon no se n’havia sabut res fins ara. Però elfet és que entre els papers pòstums de l’escriptor s’han conservat unasèrie de materials que hi corresponen. Són els que aplega aquest volumpreparat per Francesc Montero. Com assenyala ell mateix en el pròleg, estracta de «textos de Josep Pla escrits amb voluntat literària i pensatsper ser publicats, que van romandre al calaix a l’espera decircumstàncies més favorables. Sortosament per als seus lectors, per fihan arribat».Les proses aplegades a Fer-se totes les il·lusions possibles i altresnotes disperses, escrites majoritàriament a les dècades de 1950 i 1960,despleguen els talents del millor Josep Pla: l’observador agut de lesmalalties del país, el comentarista que fa gala de l’escepticisme mésben informat, el reportador precís d’anècdotes impagables, el cronistadel de la quotidianitat, l’escriptor devot del memorialisme, el mestredel retrat literari...
