Gratitud descriu com, enmig d’una profunda tristesa per la malaltia i la mort del company de vida de l’autora, també és possible experimentar goig i pau en el fons del cor. No hi ha dreceres en el procés del dolor, però acceptar la realitat, parlar-ne i compartir les emocions amb les persones estimades, ajuda a enfrontar-s’hi i genera una tendresa que impregna i desdramatitza l’acompanyament. El vincle familiar, amb els quatre fills de la parella, es reforça quan obrin els seus cors per abraçar la petjada amorosa que deixa el qui se’n va. La possibilitat de viure aquest trànsit de manera oberta i conscient ens proporciona unes eines immillorables per elaborar el dol, per al creixement personal, i per acostar-nos a una dimensió desconeguda.
