El sisè volum, Literatura Contemporània (II). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, entra en l´etapa i enels tres conceptes nuclears de la Història de la literatura catalana des de finals del segle XIX a inicisde la guerra civil espanyola. És la culminació i l´etapa de maduresa del procés iniciat amb la Renaixençai que queda estroncat amb la guerra, l'exili i la repressió posterior. Tots tres moviments estan influïtsper les idees estètiques europees i testimonien la recerca de modernitat i enllaç amb el seu context històric. La seva mateixa conceptualització ho defineix,Modernisme, de modern, mentre que el Noucentisme, jaen el segle XX, juga amb l´antítesi vell-nou i és unamostra clara d´aquesta voluntat d´afirmació d´una literatura que respon a les manifestacions del nou segle. Les Avantguardes son el màxim exponent de la transgressió de tot ordre literari i de ruptura amb la tradició. Autors com Joan Maragall, Víctor Català, Santiago Rusiñol, Josep Carner, Eugeni d´Ors i Joan Salvat-Papasseit hi són àmpliament tractats.
