Imatges congelades vistes com a biografies. Instants d’atzar que s’expandeixen en un núvol de suggeriments. Imatge i poema que s’infiltren un en l’altre creant una simbiosi imprevisible. Potser es pot entendre com si fos una varietat de metàfora audiovisual. O potser com un joc d’arqueologia del subtext de la imatge que emfasitza desconcertants perspectives.Romà Guardiet (Barcelona, 1945)Cineasta, poeta, matemàtic per enamorament, físic per casualitat, músic diletant, amant de la filosofia del coneixement, comunicador audiovisual per professió i eclèctic per naturalesa. Entre la seva producció trobem els films Solitud –amb Omero Antonutti–, Gossos –amb Lluís Homar– i els poemaris El teorema de Noether, Suites, preludis i fugues per a veu sola, Reflexos de Lumière, i Quantum –Cantates profanes.
