L'home, la bèstia i la virtut (1919) forma un triangle d'amors i desamors que la mà intrigant i burlona de l'autor, amb un llenguatge molt més clar que les seues intencions, agita davant els nostres ulls. Hipnotizats i còmplices no podrem deixar de seguir els fets —al llibre o a l'escenari— que després de 70 anys ens sorprenen de tan intrigadorament actuals com resulten.