I per què no?

En Joan només tenia tres anys i ja sabia què volia ser quan fos gran, ballarí de flamenc. No li agradava jugar a futbol ni cap altre esport, com als seus amiguets de la classe. Decidit a emprendre l’aventura d’aprendre a ballar flamenc, i amb el suport dels seus pares, en Joan ha d’enfrontar-se a les burles dels seus companys i companyes, ha de trencar els estereotips sexistes sobre el ball i vèncer tots els obstacles per assolir el seu somni: posar-se les botes o les sabates, els pantalons o el vestit de farbalans i el mantó... i ballar. Permetre que els nens i les nenes expressin la seva creativitat lliurement i sense prejudicis els fa més sensibles i feliços, els familiaritza amb la diversitat i els capacita per transformar els valors de la societat.