La història de la humanitat és una història de migracions, però els discursos que trobem al voltant d'aquest fenomen avui sovint ens en fan en un retrat negatiu. Les persones migrants i racialitzades —i les seves descendents— estan cada cop més al centre del debat polític. I la major part del temps ho estan de la pitjor manera possible: sense poder oferir la seva veu, sense subjectivitat i instrumentalitzades. Els debats parlen d'unes persones “altres” fonamentalment diferents d'un “nosaltres”, de com fer perquè s'integrin, dels reptes que suposa la “seva” cultura, de si l'encaix és o no és possible. Molt poc sovint parlen dels drets, les llibertats, els desitjos o les expectatives de les persones migrants. Segurament tindrà a veure amb el fet que molt poc sovint és a aquestes persones a qui s'escolta com a expertes en la matèria.
