Ítaca i el japonès

En bus, en avió, en tren o en ferry les narracions d’Ítaca i el japonès salten de país en país, de temps en temps, d’història en història. Una classe magistral, un experiment, una illa, una autòpsia o unes orquídies serveixen per a interpretar amb humor l’absurditat del món i la conducta humana, per dibuixar la fina línia que separa la realitat dels nostres somnis, la solitud i la cerca de l’amor, l’erotisme. Són individus anònims, gent que no acaba de trobar el seu lloc, persones intrèpides, dones modernes o artistes molt reconeguts els que es mouen en escenes quotidianes i lleugeres o en escenes traumàtiques o fins i tot tràgiques.