La proclamació neoliberal de la llibertat es manifesta en realitat com un imperatiu paradoxal: sigues lliure. Domina una economia de la supervivència en què cadascú és el seu propi empresari. El neoliberalisme, amb els seus desinhibits impulsos narcisistes del jo idel rendiment, és l’infern de l’igual, una societatde la depressió i el cansament composta per subjectesaïllats. Els murs i les fronteres ja no exciten la fantasia, ja que no engendren l’altre. Tenint en compte que l’Eros es dirigeix envers aquest altre, el capitalisme elimina l’alteritat per a sotmetre-ho tot alconsum, a l’exposició com a mercaderia, intensificantaixí la pornografia, ja que no coneix cap altre ús de la sexualitat. Desapareix així l’experiència eròtica. La crisi actual de l’art, i també de la literatura, pot atribuir-se a aquesta desaparició de l’altre, al’agonia de l’Eros.
