Des del punt de vista històric, l'aigua de Terrassa ha estat, com tantes coses a la ciutat, cosa dels industrials. Gràcies a ella i a ells, Terrassa ha fet la seva revolució industrial i s'ha desenvolupat durant els darrers dos segles. També han estat ells els qui han difós la seva visió de la relació entre la ciutat i l'aigua, en la qual, fins fa ben poc, el paper de les institucions locals respecte d'aquest recurs ha estat subsidiari. Aquest llibre segueix el rastre de les percepcions i les actuacions que la ciutat ha generat al voltant de l'aigua en els darrers dos-cents anys i, més enllà de la revisió de la mirada històrica, analitza les circumstàncies del final de la concessió municipal a l'empresa Mina Pública de Terrassa SA, la cultura relacional desenvolupada amb l'Ajuntament en els 175 anys transcorreguts d'ençà de la creació de l'empresa, les dinàmiques socials i polítiques que hi han incidit, i les dificultats que s'han hagut de superar per encetar una nova etapa en la gestió del servei públic, accentuades pels litigis plantejats contra el consistori per part de l'empresa i el seu entorn d'interessos econòmics. Aquests entrebancs no van impedir un acord de mínims per iniciar l'operació del servei a través de Taigua, l'empresa pública creada per l'Ajuntament amb el suport d'una majoria política impensable al principi del procediment i amb un model participatiu singular del qual el temps ha palesat la solidesa. Finalment, s'aborden els reptes del servei per al futur, les expectatives i els riscos associats a la gestió de l'aigua, un servei exigent caracteritzat per una alta especialització i que requereix un tractament financer específic per poder fer front a les inversions necessàries per garantir-ne el funcionament.