La suggestió, la subtilitat, l’,emoció tàcita,el misteri, la tendresa, l’,encís per les menuderies, la sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge... No hi ha prou mots per expressar l’,excelsitud de la poesia xinesa. Com deixàescrit Marià Manent en el pròleg a L’,aire daurat, «la lírica xinesa revela, al fons de les sevespeculiaritats pròpies, la unitat bàsica de l’,esperit humà. S’,hi troben aquells sentimentselementals que han servit sempre de primera matèria al’,alquímia poètica». I tenia tota la raó, com podreu comprovar quan obriu aquest llibre disposatsa deixar-vos endur per la bellesa de les coses senzilles.
