Pom, pom, pom. És molt gran una formiga que camina orgullosa d'ella mateixa, del pes dels seus passos. Una formiga, tota sola, pot ser l'animal més gran del món. De sobte, una gran ombra verda ho capgira tot. Quin ensurt! aquesta sí que és gran. Qui ets? Puc ser amiga teva? Al cap de poc, es troben amb una silueta llarga i peluda, de gest ondulós. Caram. És molt gran, l'animal més gran del món. Així és com seguim la formiga mentre avança. Amb cada trobada, s'alteren les percepcions: les mides queden qüestionades, la nova realitat canvia les anteriors, modifica l'equilibri. omés amb l'altre, cadascú es reconeix i s'ubica. Hi ha, llavors, un nou lloc per a tothom, i el plaer de compartir el camí. Ens acompanyes?
