l’apòstrof de l’estima naix de la passió d’ajuntar paraules i sons, colors i textures, formes i estructures, significats i significants, objectes i subjectes, remembrances i avenirs, realitats i somnis. Tercer poemari del músic, escriptor i editor valencià Josep Lluís Galiana, tots ells publicats sota el segell EdictOràlia, l’autor torna, de nou, als seus orígens, a la infantesa, a jugar amb tots els objectes i materials al seu abast. Les imatges i les significacions van brollant a mesura que les paraules es van succeint, descobrint-se i amuntegant-se, formant o no certes estructures de valor morfològic i/o sentit expressiu, però, sobretot, deixant que el lector participe espontàniament d’aquest procés creatiu que sembla etern com el batec del món. Desglossat en tres seccions, l’apòstrof de l’estima és «un fascinant “calaix de sastre”, afirma el filòleg Josep Lluís Espert, una variada i rica miscel·lània de motius, gèneres, tècniques i estils que reuneix totes les virtuts de l’eclecticisme. Aquesta promiscuïtat temàtica i formal és un dels seus atractius. L’altre seria el to general que l’imprimeix la personalitat apassionada i reflexiva, compromesa i hedonista, experimental i clàssica, versàtil i constant, torrencial i metòdica de l’autor –tot plegat i alhora–, més que termes contraposats, complementaris i indissociables.
