L'arquitectura dels nostres dies parteix d'una veu ficcionada, la d'un home en l'etapa de la vellesa, per indagar en la història d'un matrimoni comú i, alhora, dialogar amb el possible, però inaprehensible, sentit de la vida. Aquesta veu, que s'expressa a través de la poesia, però també per mitjà de monòlegs, s'està acomiadant de la seua dona. L'imminent final ho precipita tot, per tant, en poques hores, les que se succeeixen entre un divendres i un diumenge, convé posar-ho tot sobre la taula i reconstruir la casa. Com ha estat la nostra vida? De què ens penedim? Què mereix ser celebrat? Què deixarem en aquest món quan ens morim?
