L'Enciclopèdia dels morts no s'ocupa només dels béns materials, no es tractad'uns acurats apunts comptables, no és cap inventari ni una llista dels nomscom el Llibre dels Reis o el Gènesi, tot i que també és això, al Llibre es parladels estats anímics del protagonista, de la seva perspectiva del món, de la sevarelació amb Déu, parla també dels seus dubtes sobre l'existència del mésenllà, de les seves normes morals. Però allò que resulta més sorprenent ésaquesta increïble fusió entre l'interior i l'exterior. La insistència en els fetsmaterials condueix directament a la relació lògica que els fets tenen ambl'individu, i amb tot allò que s'anomena l'ànima.
