L'hivern de les paraules, de Joan Buixeda Guitián, és unexemple perfecte de tot el que deia sobre la necessitatd'una poesia introspectiva. Els poemes d'aquest llibre aborden,sense gaires anècdotes ni excessives i esterilitzadoresabstraccions, tots els temes que conformen la condició humana,uns poemes, tots ells, que se'ns presenten amb unahumilitat antiret.rica que sembla que vulguin posar a provasi la sentimentalitat poètica és possible sense fer servir trucsret.rics que juguen sobre segur a l'hora de commoure ellector estàndard: el lector de poesia d'autoajuda (del pròlegde Carles Camps).
