Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l’estiu i que l’acompanyi, potser per última vegada, a l’illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d’ells descobrirà el que significa deixar descendència, l’altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L’estil elegant i contingut d’aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l’obra mestra de Giani Stuparich. L’illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».
