Mercè Rodoreda va conrear la poesia, amb una ambició i una qualitat formal, temàtica i simbòlica que mereixen ser reconegudes. A _Món d'Ulisses_, l'autora barcelonina recrea l'epopeia homèrica en termes lírics i denuncia el dolor i la crueltat d'un temps que també és el nostre. Univers mitològic, exili francès, un món sense déus, totalitarismes del segle XX. Jordi Julià extreu dels poemes de Rodoreda una reflexió sobre la condició humana, i molt especialment, sobre la condició de dona, que veu el dolor del món i el pateix en primera persona. Amb aquest estudi que li ha valgut a l'autor el II Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana, entrem en un del millors llibres de poesia catalana escrits durant l'exili de 1939. _Món d'Ulisses_ és una crítica contra el sadisme a partir del fris homèric, una denúncia de la sofrença que van viure Rodoreda i la societat de mitjan segle XX.
