La bèstia i el caçador és un relat que es desenvolupa en els límits de la narrativa especulativa. En un món nou que es comença a definir, un home, esdevingut caçador, i una bèstia, producte d’aquesta nova realitat, es juguen el predomini. Tot depèn de la punta d’una fletxa. Unes imatges, gairebé oníriques, comuniquen la profunditat i l’angoixa de l’home que reflexiona sobre la vida i la mort i l’essència humana.
