Trobar els objectes de l’estoig va ser suficient per trencar totes les barreres que mantenien reprimits els records. Els murs van saltar amb violència i, com un tsunami, vaig rememorar els fets que havia oblidat des de l’adolescència. Un tsunami de records, els mateixos que acabo d’explicar durant les hores d’aquesta nit. Els que ningú creuria, si algun dia arriben a divulgar-se. Només jo sé que van ser reals, tan reals com el sol que surt en aquest moment per l’horitzó o com els fulls groguencs de la llibreta en què escric aquestes últimes paraules de la meva confessió.
