¿Què fa que algú decideixi anar-se'n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se'n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra d'un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la vida dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l'exaltació de la República, la derrota de la guerra i l'experiència de l'exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l'arrelament a la terra. La casa dels avis forma part d'una ambiciosa trilogia -juntament amb Un home que se'n va i El retorn dels Bassat- sobre l'emigració i la identitat, però és també una visió diferent, amb la perspectiva d'una família concreta, de la història catalana al llarg de més d'un segle.