Quan vaig començar a reunir dades per trobar un fil conductor de la histo-ria d'un barceloní, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaig descobrir fins a quin punt imperava l'oblit. Molt poca gent sabia que hi havia hagut una Exposició Universal el 1888 i que aquesta exposició havia estat el tret de sortida de la Barcelona moderna. Poca gent sabía com es va planejar i cons-truir l'Eixample i què hi havia abans on avui hi ha carrers, passejos i rambles. Ningú tenia una idea clara d'on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven els uns amb els altres. I amb prou feines es trobava documen-tació sobre aquests temes. Reunir aquests documents fragmentaris i con-vertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenir entretingut bastants anys, segurament els més gratificants de la meva vida d'escriptor». Del Proleg d'Eduardo Mendoza A cavall entre la novel·la històrica i la novel-la picaresca, La ciutat dels pro-digis, publicada per primera vegada l'any 1986, és tot això i més: un monu-ment literari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mite i més s'han acostat a la utopia de «la gran novel-la sobre Barcelona».
